Bloc d’en Marc Sallas

Diumenge passat vaig tenir una mica de temps i vaig fer una cosa d’aquelles que costen de fer, almenys a mi: passejar i respirar una mica la ciutat. Vaig rebre la visita d’un bon amic de fora de Badalona que a partir de la nostra amistat ha començat a descobrir aquest món de móns que és la ciutat que m’ha vist néixer. L’amic en qüestió, un noi de “comarques” (no m’agrada gens l’expressió perquè jo també sóc d’una comarca), desconeixia fins fa quatre dies Badalona, una ciutat que ara ronda els 215.000 habitants censats i que va perdent població cada setmana perquè els preus estan pels núvols.

Junt amb aquest amic vam anar descobrint racons i raconets de la ciutat, no tots, certament, però sí alguns d’interessants. Primerament vam passejar pels carrers del centre fins a anar a petar a la Rambla, tant plena com bonica un diumenge al migdia. Dóna gust passejar-s’hi sense més, gaudint de les palmenres i veient com les criatures van i vénen amb bici i juguen a pilota. A més a més, i com és tradicional a la Rambla el diumenge al matí, vam escoltar sardanes i vam veure quatre cercles fent aquesta dansa empordanesa. Després de passejar vam anar a fer una cervesa al Bétulo, just allà on trenquen les onades que relaxen. Tornant cap a casa vam entrar a l’AVV del Centre on hi havia els del Club de bitlles catalanes que feien un dinar després del partit setmanal. No recordo si havien guanyat o no, però estaven contents. Vaig aprofitar per mostrar les instal·lacions de l’AVV a aquest amic, que va al·lucinar.

En acabat vam anar a dinar a Llefià on també hi ha un passeig amb palmeres en paral·lel al mar, passant abans pel Progrés per recollir un paquet i el cotxe. Vam donar alguna volta pel barri per trobar aparcament però finalment hi va haver sort, just davant de la Jartá, mític bar-restaurant del barri. Allà hi vam passar moltes hores, discutint també de política i menjant unes tapes excel·lents. Just a l’entrar, un noi jove a la barra amb l’equipament complert de la selecció catalana de futbol mentre la camarera (d’orígen sudamericà) no entenia massa bé el català. Contradiccions de la meva ciutat!

Va ser un diumenge interessant, fent descobrir una realitat massa poc coneguda com és Badalona. Sovint penso que la ciutat que m’ha vist néixer té un potencial increïble, que té moltíssims contrastos que no sabem apreciar ni explotar al nostre favor i que els badalonins i badalonines hauríem d’aprendre a estimar la nostra ciutat. Estimar-se-la és el primer pas per començar a canviar-la, i la casta política local no està per aquestes coses.

D’aquí dos dissabtes farem el Consell Polític de la CUP a Torre Mena, el Centre Cívic de Llefià, entre la Plaça Trafalgar (plena de palmeres) i la Jartá. Penso que és un lloc ideal per discutir com apliquem el que vam aprovar a la darrera Assemblea Nacional de la CUP, fer un salt en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, idea que passa per una major implantació de l’independentisme a les àrees metropolitanes dels Països Catalans. Qui s’hi apunta?

(APUNT: gràcies a l’excel·lent feina dels companys de l’Arxiu històric de Llefià he trobat aquesta foto a la xarxa. Com es veu, una pila de furgonetes de la poli controlaven els veïns, emprenyats perquè la plaça s’estava construint d’esquenes a les reivindicacions del teixit social del barri. Us sona la cançó?)

Aquesta entrada fou publicada el Thursday, 22/01/2009 (13:03) i està arxivada dins Països Catalans, Badalona. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.