Ningú en parla
De l’abstenció ningú en parla. Ningú recorda ja que l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya va ser aprovat amb menys del 50% dels vots del cens. Ningú recorda tampoc que dels 170.025 badalonins i badalonines amb dret a vot a les eleccions municipals de 2003, només van execitar-lo 89.428 (un 52,29% del cens). Es parla del desencant amb la política, que la política ja no motiva com ho feia abans a àmplies capes de la població. On és el problema? Per què ningú no en vol parlar?
Penso que un dels nostres punts fort ha de ser aquest: acostar la política, fer veure que “si ens organitzem, podem”, despertar l’interès i fer que la política pivoti a l’entorn de la societat i no dels polítics. Si la gent es desencanta és perquè veu que malgrat exercir el dret a vot, les coses no van cap volen. I això desgasta. També desgasta veure com els polítics s’apoltronen i l’acumulació de càrrecs es torna una pràctica habitual sense que ningú ho controli. Aleshores llencen la tovallola.
L’abstenció, doncs, no ve provocada per la ganduleria, per la manca de ganes de participar o pel desinterès i la insolidaritat, com ens volen fer creure. Ve provocada per una política que no engresca, que no sap on va i que no es mulla en els temes delicats quan aquests toquen certs interessos. Si la política és pedagogia com deia aquell, cal passar a l’acció i veure que podem i volem canviar les coses.
12 de March, 2007 - 19:57
Marc, per desgràcia els partits s’han transformat en locomotores que arrosseguen els bagons. Més preocupats pel recorregut que pretenen perquè els beneficia, que per mirar com viatja la gent o per si perden bagons.
Aquestes grans nòmines en que s’han transformat els partits, se serveixen de la gent. I es desentenen dels que no segueixen.
Aquells conceptes com “el servei al poble” han quedat gairebé només pels escombriaires. I encara, aquests estan subcontractats a la baixa.
13 de March, 2007 - 12:42
Molt bona aquesta imatge de l’Andreu.
Nosaltres no ens podem quedar en el “això no nosaltres no ho farem”, si no que hem de posar mesures concretes i pràctiques per demostrar que nosaltres això no ho farem.
Penso que el primer què cal fer (pur simbolisme del canvi) és acordar una baixada de sous dels regidors i de les despeses per grup municipal. No parlo de rebaixar el grau de “confiança” en els càrrecs, si no, disminuir els càrrecs de confiança.
Ens calen aires nous i que olorin a futur.
Hi ha propostes d’aires “nous” amb olor a naftalina… Que no plantegen canvis reals, si no que la locomotora tingui conductors enfrontats per quins dels dos sortirà a la foto quan s’arribi al final del trajecte al següent cul-de-sac.
Amb els Verds-CUP, podem plantar flors, llavors i valors que quan els recollim entre totes podem olorar una nova Badalona (la que ja ha començat a regar).
Salut i fins demà. L’esperança està amb nosaltres i les ganes de treballar, també.