Darrerament a la nostra ciutat estem assistint a un debat sobre el futur d’un dels dos espais naturals que encara tenim. Sense tenir en compte Ca l’Arnús i Can Solei, situats al centre de la ciutat i que prodrien esdevenir un bon pulmó verd per una ciutat massa grisa, la Serralada de Marina i el litoral són els principals eixos sobre els quals hem d’articular la nostra existència en aquest territori en que vivim.
El portal de notícies Llibertat.cat publica aquesta setmana l’entrevista que em van fer com a cap de llista de la CUP de Badalona. Estan realitzant una ronda d’articles i entrevistes a totes les CUP que es presenten arreu del país, i ara ha tocat a Badalona.
Aquí la teniu:
És el primer cop que es presenta la CUP a Badalona, com creus que esta responent la gent a aquesta iniciativa?
A hores d’ara la gran part de gent que anirà a votar el mes de maig encara no ens coneix. Tot i això a totes les persones a les que hem arribat han respost molt favorablement, hem incrementat els col·laboradors/es i estem en condicions de dir que podrem fer una molt bona campanya electoral. Paral·lelament, els debats que hem portat a terme al llarg del mes de febrer han estat un èxit, i ens han servit per fer unes propostes potents per una ciutat que porta massa temps ensopida.
A les properes eleccions es visualitzarà una feina que ve de lluny. Les més de cinquanta CUP que es presentaran a les properes eleccions municipals, comencen a ser ja un referent dins i fora de l’Esquerra Independentista i ens projecten una realitat difícil d’imaginar fa uns quants anys. S’ha fet molt bona feina, però només és un inici.
De l’abstenció ningú en parla. Ningú recorda ja que l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya va ser aprovat amb menys del 50% dels vots del cens. Ningú recorda tampoc que dels 170.025 badalonins i badalonines amb dret a vot a les eleccions municipals de 2003, només van execitar-lo 89.428 (un 52,29% del cens). Es parla del desencant amb la política, que la política ja no motiva com ho feia abans a àmplies capes de la població. On és el problema? Per què ningú no en vol parlar?
La setmana passada moria una badalonina a mans del seu marit al barri de St. Roc. Avui m’assabento a través de el Punt que una dona de Caldes d’Estrac és agredida amb un martell pel seu marit també. I a principi de setmana llegíem el cas de la dona assassinada a Ripoll. El masclisme no s’atura, i la societat ha de mostrar una intolerància total cap aquests crims.
Us faig una relació dels actes que tindran lloc al llarg del mes de març a la comarca del Barcelonès Nord i la manifestació nacional, actes organitzats per diferents col·lectius de l’Esquerra independentista:
Ara ens surten amb la historieta que volen trencar amb el Psoe badaloní. Primer ha estat Icv-Euia, de ben segur que d’aquí a poquet serà Erc. Després de quasibé quatre anys de govern tripartit i de molts més anys de governs pactats amb el Psoe, ara diuen que no tornaran a pactar amb el sindicat del totxo local. Però quan parles amb els que tallen el bacallà veus que no tenen credibilitat, que en el fons dels seus pensaments continuen dient-te que la única solució és “moderar el Psoe des de dins” (ho poso entre cometes perquè ho reprodueixo literalment).
A la Jornada que vam fer el passat dia 10 de febrer a Can Cabanyes per parlar sobre les nostres propostes de ciutat, algú es va despenjar i va descriure Badalona com un “Empordà petit” per la seva situació geogràfica: muntanyes baixes a un cantó i el mediterrani a l’altre. La història d’aquests dos llocs de la geografia catalana és ben diferent.
El passat dissabte la coalició els Verds-CUP vam ser convidats a xerrar al mig d’un sopar organitzat per la Gent de Gramenet. Aquest acte feia explícit que ja hi ha uns punts mínims d’acord entre les dues candidatures de la comarca, anunciats també a la roda de premsa que va servir per presentar el Manifest del Barcelonès Nord. Aquest manifest posa especial èmfasi en la construcció d’una nova manera de fer política, una clara defensa del territori natural, la necessitat de no crear guettos entre els nouvinguts i la voluntat de trencar els murs que hi ha entre els Ajuntaments respectius i les ciutadanies de les dues ciutats.