Però que a aquestes alçades es posi en qüestió que la CUP és l’organització que ha aconseguit més implantació en termes quantitatius i qualitatiu al territori em sembla un error. Precisament el que cal és treballar per continuar expandint el projecte i assolint una implantació gradual i arrelada, des del consens, el diàleg i la pràxi diària.

Jo no veig cap mena de contradicció en enfortir la CUP i prioritzar el treball de base amb moviments socials, tot escampant una teranyina de complicitats pel territori. Massa anys porta l’independentisme català mancat de referents i atomitzat per la disgregació orgànica i la marginalitat permanent, fet que es tradueix en una manca absoluta de perspectives. Ens cal una mica d’ordre intern i començar a bastir un moviment cohesionat, plural i obert, allunyat del dogmatisme i útil a les classes populars del país.

I aquí tothom hi té cabuda, la CUP pot jugar un paper referencial però les altres organitzacions han de continuar la seva tasca, colze a colze , ampliant base social i madurant políticament, construïnt un projecte revolucionari amb majúscules, un projecte que ens porti a la independència i el socialisme, en un procés complexe però viable i amb el suport d’un percentatge significatiu del poble català, un percentatge que mai anirà més enllà del 10% però que ara per ara no arriba ni al 0,5%. I penso que la CUP pot ser la punta de llança d’un moviment emergent.

És obvi que es pot sortir de la marginalitat de moltes maneres, però comparar la qualitat de la sortida de la marginalitat “a unes desenes de pobles” que ha suposat la CUP amb altres tipus de “sortides de la marginalitat” és intel·lectualment insultant. Digue’m si us plau, exemples comparables amb el què ha suposat la CUP per a l’Esquerra Independentista. La Cajei? El Sepc? Alerta? L’Accent? Endavant? L’MDT?

Quin mal hi ha a aprofitar les escletxes que et deixen els mitjans de comunicació? Si ho fan tots els moviments social i ningú els recrimina res, perquè carai ha de ser dolent per la CUP? No es tracta de que t’hi acceptin o no en funció de l’acomodat que estiguis a l’establishment, hi ha moltes altres raons per les quals, sense canviar el teu discurs, et poden fer aflorar (per desgastar als altres, per exemple). O és que has tingut mai cap problema en acceptar les escletxes informatives que han donat a la PDE (ebre) o a altres moviments socials de la mateixa línia?

La ponència escollida justament, no diu que es passarà dels altres i incorpora arguments plantejats per les altres dues. Ara, potser a tu t’és difícil arribar a consensos i només acceptes allò que va estrictament en la teva línia.

la disjuntiva entre política institucional i marginalitat és completament falsa i tramposa: es pot sortir del cercle més immediat mitjançant la política institucional i una miqueta de ressò mediàtic interessat i testimonial en premsa local en unes desenes de pobles, sí, i això s’ha d’aprofitar, però també s’ha de fer amb el treball als barris, en els moviments socials, en els llocs de treball o d’estudi mitjançant la tasca militant i l’activitat de mobilització i conscienciació social, amb mitjans de comunciació i socialització populars… qualsevol moviment polític rupturista sap que ha de comptar amb una base militant activa, sòlida i àmplia que pugui fer això, i no només amb un sector de votants i el petit espai que li deixin interessadament els mitjans de l’establishment, sempre que el seu discurs no se surti del “consens” ideològic imperant

però bé, és de suposar que seguirà actuant tothom com si els altres no existissin, i així anar fent, fins que el panorama es clarifiqui sol, amb el desgast que tot això suposarà, vista la incapacitat d’acceptar qualsevol argument discordant amb una línia preestablerta sense consens ni acord… una llàstima

apa salut