Bloc d’en Marc Sallas

Quan un col·lectiu humà es planteja reptes sempre hi ha un cert punt d’inseguretat, de dubte sa i, en certa manera de vertigen. Suposo que la seguretat al 100% no existeix mai i sempre queda una mica de dubte a l’hora de llençar-se a la piscina. El dubte és sa i, fins i tot, la por és necessària per a plantejar-se segons quins reptes.

En la nostra acció política tots ens hem preguntat si estàvem preparats per fer el següent pas, bé sigui muntar un Correllengua a la nostra ciutat, bé sigui obrir un Casal, començar la publicació d’una revista, muntar una assemblea de joves, presentar-nos a unes eleccions locals o, a nivell més personal, entrar a militar en un lloc o un altre. Sovint se’ns obre als peus l’abisme humà de la inseguretat. Seré capaç? Serem capaços?

(more…)

Moltes veus han volgut ubicar l’independentisme en una mera reclamació territorial, una reclamació que beneficiaria, segons aquestes mateixes veus, a les classes més benestants del nostre país. Hi ha diferents elements que contradiuen de base aquests pseudoarguments, que no tenen en compte ni la història del nostre país ni la història en general. Convé remarcar que aquests arguments a casa nostra han estat defensats pels personatges més il·lustres de l’esquerra oficial, gent com en Jordi Solé Tura, que va anar del PSUC al PSOE, passant per Bandera Roja i per pare de la “Constitución”. Un d’aquells personatges a qui ara tots hem de venerar com a conseqüència de la seva malaltia. Jo m’hi nego, doncs entenc que ha estat una de les persones que més mal a fet al meu país en els darrers anys i que més ha enverinat la nostra cultura política.

(more…)

Avui fa tres anys que milers de persones vam desfilar pels carrers del centre de Barcelona per dir una cosa ben òbvia:

“SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET A DECIDIR”

Aquella manifestació organtizada i convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir em va trencar molts esquemes, moltes barreres mentals que m’havia anat creant des d’una suposada situació de marginalitat política. Certament, aquella mobilització massiva em va alterar positivament, malgrat els recels que tenia hores abans i que vaig poder compartir amb diferents companys de militància local. Dubtes i pors m’ocupaven els meus pensaments amb una música de fons: no estarem regenerant aquell catalanisme que ens ha portat precisament a manifestar-nos? no estarem fent el joc a aquells partits que es proclamen independentistes, sobiranistes de tots els pelatges i que recolzen totes i cada una de les lleis de l’estat que ens oprimeix com a poble? Finalment vaig dir-me a mi mateix: allà ells i les seves contradiccions.

Arribant a Barcelona des de Badalona vaig anar veient gent per tot arreu. La secretària de l’escola on treballava aleshores, companys de feina amb qui no havia parlat mai de política o, com a molt, d’una forma molt superficial, gent del barri que coneixes de vista, gent anònima de la teva ciutat… tots fent cua a l’estació de tren amb les bateries carregades per anar a passejar-se per Barcelona, des de la Plaça d’Espanya a la Plaça Catalunya. Un recorregut molt simptomàtic i que em va semblar molt clarificador i atractiu.

(more…)

He de reconèixer que em costa molt processar tota la informació que m’arriba sobre aquest tema: el procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) o, altrament dit, privatització de l’ensenyament a la bolonyesa. Em refio i molt de la bona feina que fan la gent del SEPC i els altres sectors mobilitzats a les aules dels Països Catalans i també, perquè no dir-ho, tinc massa feina per arribar a arreu. Llegint un dels escrits que han fet per divulgar els arguments en contra de l’EEES i per explicar el què això representarà per l’ensenyament públic universitari me n’adono d’algunes coses especialment greus. Per alguns no serà res més que la repetició de coses que han sentit moltes vegades:

(more…)

Diumenge passat vaig tenir una mica de temps i vaig fer una cosa d’aquelles que costen de fer, almenys a mi: passejar i respirar una mica la ciutat. Vaig rebre la visita d’un bon amic de fora de Badalona que a partir de la nostra amistat ha començat a descobrir aquest món de móns que és la ciutat que m’ha vist néixer. L’amic en qüestió, un noi de “comarques” (no m’agrada gens l’expressió perquè jo també sóc d’una comarca), desconeixia fins fa quatre dies Badalona, una ciutat que ara ronda els 215.000 habitants censats i que va perdent població cada setmana perquè els preus estan pels núvols.

(more…)

Diumenge passat la CUP va celebrar l’Assemblea Nacional extraordinària a Mataró que s’havia convocat el mes de juny passat. Tot plegat ha estat la culminació de mig any de feina, de debats intensos, visites als nuclis i hores de discussió entre companys.

A l’Assemblea de Mataró hi arribàvem amb quatre ponències que posaven l’èmfasi en els diferents pilars que conformen la CUP. Apostes rotundes per un municipalisme d’alliberament i per una reterritorialització de la organització, fins a propostes de vertebració d’una organització i d’un discurs nacional. Cap de les propostes que teníem sobre la taula suposava un canvi de 180 graus respecte al rumb que havíem portat fins diumenge passat: construir el país des de la base i per la base, des de l’esquerra.

(more…)

Avui us penjo un article d’en Carles Castellanos que surt a la secció d’opinió del Punt.

Quan s’acosta una jornada electoral espanyola el cel s’enfosqueix i comencen a aparèixer negres idees dins les quals sura l’escòria dels prejudicis instintius. Entrem en el regne de la propaganda gruixuda on cal donar peixet a la simplicitat mental i a la visceralitat. Les idees curtes i la intolerància esdevenen reines; la falsedat senyoreja i la racionalitat queda arraconada de l’escena pública fins a millor ocasió. La foto fàcil i l’arenga barroera marquen el compàs. Ara és la Carme Chacon qui ha de servir per a un canvi d’aspecte per tal de vendre el mateix fum de sempre, l’ensarronada zapateriana feta imatge juvenil. Després seran l’Artur Mas i en Joan Ridao que s’apuntaran al dret de decidir per a poder decidir que faran el mateix de sempre. Més enllà serà el senyor Rajoy amb les seves víctimes del terrorisme que arrelaran en la irracionalitat del sadomasoquisme religiós, acompanyades de les veus reaccionàries d’uns bisbes sorgides de la ultratomba nacionalcatòlica.
(more…)

Us faig arribar el posicionament de la CUP davant la proposta de Llei d’educació de la Generalitat de dalt:

PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC, POPULAR I CATALÀ,NO A LA PRIVATITZACIÓ, NO A LA LEC
(more…)

L’enquistament de molts càrrecs electes a les cadires oficials ha suposat un dels principals descrèdits que ha patit la política d’ençà de la transció. Alguns en diuen la síndrome de la moqueta o del cotxe oficial, d’altres apoltronament. El cas és que els símptomes són els mateixos i es poden resumir en poquetes paraules: allunyar-se de les necessitats del comú dels mortals, mentre s’engreixen les butxaques d’un mateix.

(more…)

A les properes eleccions es visualitzarà una feina que ve de lluny. Les més de cinquanta CUP que es presentaran a les properes eleccions municipals, comencen a ser ja un referent dins i fora de l’Esquerra Independentista i ens projecten una realitat difícil d’imaginar fa uns quants anys. S’ha fet molt bona feina, però només és un inici.

(more…)